Isidre G. Puntí
Viatge als Andes de la mà del “fixer” de Salgado.
Dos dels fotògrafs que més he admirat i respectat tenien un nexe en comú que la casualitat em va portar a conèixer. Sebastião Salgado i Joan Guerrero tenien un amic comú, el Padre Gabriel Barriga, Gabicho pels amics. Un parroc indígena de la zona del Chimborazo que va fer de la fotografia una eina per millorar la situació de les seves comunitats.
Era l’estiu del 2003 i jo era un jove estudiant de fotografia que volia emular els grans mestres viatjant per l’Ecuador. En el lloc més recòndit al que he estat capaç d’arribar mai, al mig d’un buit absolut a les faldes del Chimborazo, vaig trobar-me amb un senyor que em preguntà si per casualitat no coneixia un amic seu, fotògraf també, anomenat Salgado. D’aquesta manera tan improbable s’inicià una amistat que dura fins avui i que m’ha permès conèixer aquests dos grans fotògrafs.
Corrien els anys setanta del segle passat i un jove Gabicho, tot just ordenat sacerdot, va conèixer un jove fotògraf que s’interessà per l’obra d’un dels representants de la teologia de l’alliberament, Monsenyor Proaño. Gabicho, com acòlit del “Bisbe dels indígenes” s’encarregà d’acompanyar Salgado per les comunitats indígenes que formaven la seva parròquia. En aquest primer viatge es consolida una amistat que durarà cinquanta anys. Hi haurà més viatges de Salgado i Gabicho que donaran material per llibres com “Otras Américas” o “Éxodos” i que serviran per trobar suports als projectes socials que Gabicho encara ara promou. Des de llavors altres fotògrafs han passat per les parròquies de Gabicho. El més important per a mi ha estat Joan Guerrero.
A finals dels noranta Joan viatjà a Ecuador per un acte d’homenatge a Monsenyor Proaño on es trobà amb Gabicho i la seva frase esquer…”no coneixeràs pas un amic meu, també fotògraf?”. Salgado, “el Beethoven de la fotografia” com l’anomenava Joan. Des de llavors, Gabicho i Joan han estat amics per la vida. Joan fundà Gramenet Solidària i després Catalunya Mirades Solidàries, dues associacions sense ànim de lucre que han organitzat exposicions, tallers, han editat llibres i avui dia encara busquen la manera d’aconseguir recursos pels projectes solidaris del Pare Gabicho. Solidaritat, no caritat, com sempre diu Gabicho. Projectes que s’inicien des de la voluntat i l’esforç de les comunitats i on Gabicho aporta l’empenta necessària per culminar-los amb els recursos que a les comunitats manquen.
El treball que us presentem és un recorregut per les comunitats que visitaren Salgado i Joan. Projectes que Gabicho ha suportat durant aquest cinquanta anys de sacerdoci, on Catalunya Mirades Solidàries encara avui i amb aquesta exposició prova d’ajudar a Gabicho en la seva tasca i honorar la memòria del nostre fundador, mestre i amic, Joan Guerrero.
Bio/CV Isidre García Puntí.
Fotògraf free-lance, format a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya ja fa més de dues dècades, vaig tenir la sort de tenir com a mestre en Carles Costa, qui em va inocular el virus del blanc i negre i la fotografia documental. He col·laborat amb publicacions nacionals i internacionals com ara El País o L’Espresso, amb agències com Getty, però la major part de la meva feina ha estat per agències de comunicació i institucions realitzant imatge corporativa.
Els projectes que recordo amb més afecte de la meva trajectòria són:
“Gitanos, cinc-cents anys de cultura Rom a Catalunya”. Exposició realitzada pel Museu Etnològic on vaig ser responsable de la fotografia fent un seguiment de diverses comunitats gitanes del territori català. D’aquest projecte derivà “Sant Jaume, un barri a debat” projecte sobre la comunitat gitana de Perpinyà.
“BCNPinholeProject” Treball fet amb dobles exposicions en càmera estenopeica sobre pel·lícula de 120 mm basat en el canvi urbanístic i social de la ciutat de Barcelona. Aquest projecte s’exposà al Centre d’art contemporani la Sala, al Centre d’arts Santa Mònica, a les Promenades Photographiques de Vendôme i al Milano Photofestival.
Els reportatges que m’han fet sentir més útil, tots dos publicats al Diari ARA, són “Dones en lluita” sobre la importància de les dones dins el moviment de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i “Els Invencibles”, el club de futbol inclusiu per a persones amb necessitats especials. Útil perquè els seus protagonistes em van transmetre l’orgull que sentiren en veure que les seves històries eren prou importants per omplir les pàgines d’un diari.
Sant Pol de Mar, juliol 2026
